9 d'abril de 2008

Aquest dijous, el Getafe jugarà contra el Bayern de Munich el partit de tornada dels quarts de final de la UEFA. A més a més jugaran un altre cop la final de la copa del Rei. La veritat és que fa molta enveja (sana)veure com Madrid i la seva àrea metropolitana ens passen la ma per la cara.
Mentres aquí organitzem partits de costellada de la selecció catalana, per fer-nos albirar esperances que mai, o que almenys son molt lluny d'aconseguir, a la capital de l'Estat "inverteixen" el temps en promocionar altres equips mes enllà dels sempiterns Real Madrid i Atletico de Madrid.
No cal ser un "malalt" del futbol català, per adonar-se que en els últims 30 anys apart del Barça i de l'Espanyol aquí ningú juga competicions europees i quasi ningú arriba a la Primera Divisió.i al pas que portem ni a Segona Divisió A.
Lluny, molt lluny queda aquella històrica participació a la copa del'UEFA del Sabadell, concretament la temporada 1969-70. Eren altres temps.

Mentrestant aquí anem observant com "desapareix" el Rayo Vallecano ( que va jugar la UEFA) i darrera seu apareix el Getafe. Molts diran que això del Getafe és un bluf, que d'aqui uns anys el mes normal és que torni a la realitat i baixi categories.... poder sí o poder no, també és deia el mateix del Villareal i de moment aguanten. I per l'història sempre els quedarà que van jugar contra el Bayern de Munich.
El pitjor de tot, és que a Catalunya ni tenim la possibilitat de gaudir d'un bluf futbolistic. Personatges com Dimitri Piterman o Enric Flix del Miapuesta son professionals de la mala i nefasta gestió, que l'unic que fan és enganyar els clubs, amb projectes faraònics que no van mes enllà de les seves ments o a tot estirar dels papers.

Fent una petita ullada ens trobem això: A Tarragona passen penes i angunies per salvar la Segona A, a Lleida no cobren i a Girona tampoc no veuen ni un duro. Si ens desplacem a l'àrea metropolitana i voltants el panorama és encara més trist. L'històric Sabadell malda fa anys sense rumb a la Segona B i fins i tot a Tercera. Porten gairebé 20 anys sense aixecar el cap. El Terrassa, circula amb alts i baixos per la SegonaB i la conversió amb SAE, i la sortida de Cabello també els ha deixat desemparats. A Badalona, que viuen a l'ombra del bàsquet, estan perdent la paciencia amb l'Ajuntament i les promeses d'un nou terreny de joc. Així i tot l'ascens a 2A seria complicat. La Gramanet, que tants anys s'ha quedat a les portes de l'ascens a 2A, viu uns anys de tranquilitat i de no posar-se metes molt més altes que fer una bona classificació. Arrosseguen encara problemes de mala gestió de temporades passades.
I finalment els dos que queden de la ciutat de Barcelona, l'Europa i el Sant Andreu que s'han de contentar en jugar derbys a Tercera divisió o com a molt a Segona B. Fer-ho més enllà d'aquestes categories seria somiar truites.

Per tant i vist tot això, la conclusió és que el futbol català (fora dels dos equips grans) és un malalt que des de fa uns quants anys, diria que masses, és un malalt crónic i on la solució a els seus problemes no es veuen ni a curt ni mitjà termini. Això si, ens omplim la boca dient que és on hi ha un número de llicencies mes altes de tot Espanya i destaquem els exits del nostre futbol base. I jo hem pregunto, on acaben aquests nois que guanyen tantes copes,lligues i campionats territorials en el futbol base? Que tots es tornen dolents al cap d'uns anys?.. El Getafe juga amb "retalls" del Madrid i del At.Madrid....

Xavier Vidal